Impost sobre el Patrimoni de no residents amb tinença indirecta d’immobles: no escau
La Direcció General de Tributs (DGT) ha emès, amb data 13 de setembre de 2022, la resolució vinculant número V1947-22, que afecta les persones físiques no residents a Espanya que tenen immobles en aquest país de manera indirecta, és a dir, a través d’entitats estrangeres. Mitjançant aquesta resolució, la DGT confirma que la tinença d’accions o participacions en entitats no residents, que tinguin directament o indirectament inversions immobiliàries a Espanya, no genera tributació a Espanya per el Impost sobre el Patrimoni (IP).
A la resolució de referència, el consultante és una persona física resident fiscal a Alemanya titular del 100% de les participacions en una entitat alemanya la qual, a través d’altres entitats no residents, ostenta la titularitat d’un immoble a Mallorca (és a dir, el consultant té titularitat indirecta d’un immoble a Espanya). Amb aquest supòsit, la DGT manifesta que el consultant no està subjecte a l’IP ja que no és titular (directe) de béns situats a Espanya.
Aquest pronunciament és rellevant ja que proporciona més certesa jurídica per a molts no residents que tenen immobles a Espanya a través d’entitats estrangeres. En casos en què s’hagi liquidat l’IP per situacions similars, caldria analitzar la possibilitat de sol·licitar la devolució d’ingressos indeguts i els interessos de demora corresponents.
En el passat la DGT s?havia pronunciat de forma contrària, indicant que els no residents titulars de forma indirecta d?immobles a Espanya havien de tributar a Espanya per l?IP, quan per exemple els immobles suposessin més del 50% de l?actiu de la societat (recordem en aquest cas, entre d’altres, les resolucions número V0093-16 i V1995-20).
Enteníem que aquesta interpretació no tenia suport legal ja que, si bé alguns Convenis per evitar la doble imposició (CDI) atorgaven la potestat a Espanya per sotmetre a tributació la titularitat d’immobles a través d’entitats estrangeres, la normativa interna espanyola no tenia la corresponent previsió legal que permetés a Espanya subjectar la tinença indirecta de béns immobles.
Així ho va entendre també el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Balears, que a la seva sentència del 3 de desembre de 2020 va concloure que «la persona física no resident a Espanya, que sigui titular d’una entitat no resident, no està subjecta a l’IP espanyol per obligació real”.
Posteriorment, el 2021, la DGT va fer un gir i es va alinear amb la interpretació del TSJ. Així, a la resolució número V2070-21, la DGT va manifestar que encara que el CDI «permet gravar a Espanya, d’acord amb la seva legislació interna, la part del patrimoni dels dos consultants que estigués constituïda per accions o participacions en aquesta societat britànica, atès que els actius d’aquesta entitat consisteixen almenys en un 50%, directament o indirectament, en béns immobles situats a Espanya, caldria, a més, que la normativa interna espanyola graves les accions o participacions que complissin els requisits assenyalats».
Finalment, en la seva resolució emesa el 13 de setembre de 2022, la DGT torna a confirmar que les persones físiques que siguin titulars daccions o participacions en entitats estrangeres que posseeixin directament o indirectament immobles a Espanya, no hauran de tributar a Espanya per la tinença indirecta dels esmentats immobles.
Per últim, recomanem ser previnguts i analitzar cada cas detalladament, sobretot en aquells supòsits en què les forquilles directes o indirectes dels immobles situats a Espanya siguin entitats estrangeres fiscalment transparents  ;(o semitransparents), com podrien ser els trusts, les KGs o GmbH & Co KGs alemanyes, entre d’altres.
