Categorías
Sin categoría

Carnaval a Roses

Carnaval a Roses

El carnaval de Roses és un dels àmbits de la vida local que incorpora una càrrega simbòlica i emocional més gran. En les darreres dècades s’ha convertit en un lloc comú de l’essencialisme local, gairebé sense marges, per la dissidència racional o emotiva.

Ho dèiem fa uns anys: «…És la festa més apreciada pels rosers, irrenunciable i estimada, sentida com allò més propi, personal i intransferible, carregada de nostàlgia i records».

De manera imperceptible, la identificació entre els subjectes Roses i carnestoltes s’ha convertit en total, absoluta. És evident que, en tot això, hi ha hagut una voluntat de potenciar aquesta festa perquè, al capdavall, ha servit per cohesionar la comunitat en uns moments en què calia especialment, per una banda, refer i/o refermar la identitat col·lectiva de la població davant d’un món modern i diferent i, de l’altra i conseqüentment, esdevenir una via més d’integració dels sectors socials nouvinguts que, des dels anys 60, ia l’abric del desenvolupament del turisme, han transformat la realitat social de Roses.

Si entenem la centralitat de la festa del carnaval a la vida local, també
entendrem la necessitat de fer una reflexió sociològica i històrica que
permeta explicar i entendre com s’arriba a aquesta centralitat que comentàvem.
>Qualsevol creació social es converteix en manifestació simbòlica quan respon a unes determinades finalitats concretes, socialment compartides, o bé quan és susceptible de satisfer les expectatives ideològiques dels grups socials dominants, que la utilitzen en benefici d’un determinat projecte social i polític o, almenys, es veuen obligats a deglutir-la al seu magma mental i manipular-la per poder, finalment, utilitzar-la de forma concreta, material. D’aquesta manera, algunes experiències col·lectives són desestimades –la seva finalitat no és important o rellevant, o no presenten característiques que puguin coadjuvar a reforçar els trets comunitaris que es volen potenciar en aquell moment històric– mentre que altres sobreviuen el pas del temps i adquireixen una significació que sobrepassa els límits pels quals van ser creades. Han demostrat, en definitiva, una funcionalitat comunitària

Búsqueda rápida